Teatro: La función por hacer. Febrero 2010. Palma de Mallorca

LA FUNCIÓN POR HACER de Miguel del Arco i Aitor Tejada. Teatro Xesc Forteza
Adaptació del llibre Seis personajes en busca de autor de Luigi Pirandello
Teatre Municipal Xesc Forteça
Dies 26, 27 i 28 de febrer
Hora: divendres a les 21.30 h, i dissabte i diumenge a les 20 h
Preu: 15 €
Comença una funció més en un teatre qualsevol. Dos actors s’afanyen damunt
l’escenari per contar la història que els ha estat encomanada. L’obra en qüestió
no aporta res de nou, però és àgil, fins i tot graciosa en alguns moments. Un
espectacle més per entretenir-se i després sortir del teatre i picar alguna cosa
al bar de la cantonada sense que el sistema nerviós pateixi cap alteració.
Una cosa estranya, però, succeeix durant la representació. Quatre persones
apareixen entre el públic i queden immòbils observant els actors. Això crea una
gran incomoditat, no només als actors, que perden la concentració necessària
per continuar interpretant, sinó també al públic, que no està avesat a les
fractures de la comodíssima quarta paret –ni les suporta bé. El teatre no hauria
de ser un lloc incòmode, no? Un hi acudeix per evadir-se, no és així? Tret que
“sigui necessari alliberar l’artista i també el públic de la influència de l’opinió
dels cultes. Cal aprendre a prescindir de la desaprovació de la gent que es
troba restringida per les seves capacitats emotives a considerar l’art com un
passatemps elegant.”
Contradient els desitjos “de l’autor que els va somiar però que no volgué o no
pogué conduir-los al món de l’art”, aquests quatre personatges que han
aparegut i que romanen immòbils al costat dels espectadors que han pagat
religiosament la seva entrada, parlen directament als actors i al públic. Intenten
captar la seva atenció per poder així contar-los, i fins i tot reviure davant dels
seus ulls, diuen, el drama que els ha mogut a irrompre a la sala.
Els actors es miren sorpresos i fan el públic partícip de la seva sorpresa: el que
succeeix és part de la funció, és un invent o es tracta d’una conspiració per fer
rebentar l’espectacle? Aquests quatre personatges són còmplices dels actors o
són simples agitadors? És aquesta la funció? Des de quan s’exigeix al públic
que s’expressi durant una representació de teatre? És un acte de terrorisme
cultural? Aquests crits que arriben des del vestíbul són de les forces de l’ordre
que vénen, com el seu nom indica, a restablir l’ordre subvertit?
Els personatges aprofiten aquests moments de confusió per exposar amb
vehemència les raons que els avalen per poder existir. Tenen, diuen, dret a
existir i, per això, estan fermament decidits a contar la seva història. Haurien de
callar perquè els dos actors poguessin continuar amb la funció i tot seguís “com
cal”, però la seva història és tan “real” que no és fàcil desferrar-se’n. Tan real i
tan íntimament recognoscible que resulta obscena. Què faria el públic si se li
donàs l’oportunitat d’elegir entre continuar veient la funció entretinguda i
innòcua que veien protegits per la foscor o escoltar el que aquests
“personatges” han de contar, a pesar que es puguin sentir afectats?...
Fitxa artística:
Equip artístic
Israel Elejalde
Bárbara Lennie
Miriam Montilla
Manuela Paso
Raúl Prieto
Cristóbal Suárez
Fitxa tècnica
Direcció
Miguel del Arco
Versió
Miguel del Arco y Aitor Tejada
Disseny de so
Sandra Vicente
Disseny de llums
Juanjo Llorens
Producció executiva
Aitor Tejada
Qué está pasando en el teatro madrileño? La función por hacer es lo que está
pasando. ¡Acontecimiento! Me llamó Alex Rigola: “Tienes que ver lo del Lara.
Urgente”. Fui al Lara. Salí entusiasmado. Desde entonces se la recomiendo a
todo el mundo. No soy el único. La función arrancó en sesiones de
medianoche, puro off, los fines de semana, en el vestíbulo. Su excelencia
empezó a correr de boca en boca, de tal modo que la dirección del teatro
(¡bravo!) la pasó a horario normal, a las diez. Lo que tenía que durar unos
pocos días, casi a guisa de experimento, lleva ya más de un mes en cartel.
Marcos Ordóñez, 09/01/2010, Babelia, El País
Medular, directa, esencial, intensa, apasionante. Así es la versión vertiginosa y
libre que Miguel del Arco y Aitor Tejada han empaquetado de “Seis personajes
en busca de autor”. Un trabajo, más que de adaptación, casi de reinvención, al
estilo de concentración suma y tan respetuoso como desprejuiciado con que el
argentino Daniel Veronese se ha aproximado a obras de Chéjov o Ibsen. Del
Arco y Tejada parten del texto de Pirandello para culminar una obra diferente
en varios aspectos pero fidelísima a la esencia de esa comedia por hacer,
como denominó el dramaturgo italiano la hipotética obra no escrita a la que
pertenecen esos personajes que buscan un autor.
Juan Ignacio García Garzón, 22/01/10, ABC