TORNA CÒMIC NOSTRUM, la fira de Mallorca

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

TORNA CÒMIC NOSTRUM, la fira de Mallorca

Mensaje  El burro el Lun Mayo 11, 2009 7:59 pm

Còmics, Exposicions, Conta-contes, performance teatre-dansa, caricatures solidàries, cosplay, tallers. i tota clase de còmics
Dies 22,23 i 24 de maig (mayo)
de 9:30 a 21:00 Hores
Pograma d'actes:
www.comicnostrum.com




Última edición por El burro el Vie Mayo 22, 2009 7:17 pm, editado 1 vez
avatar
El burro
Admin

Cantidad de envíos : 2421
Fecha de inscripción : 17/11/2008

Ver perfil de usuario http://www.ceroizquierdo.com

Volver arriba Ir abajo

més info

Mensaje  El burro el Vie Mayo 22, 2009 7:17 pm

La segona edició de la fira Còmic Nostrum es celebrarà del 22 al 24 de maig en el Pati de la Misericòrdia.


L'empenta del Consell de Mallorca (Presidència, Joventut i Cultura) i l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic ha aconseguit un bot qualitatiu en la programació d'enguany, obrint-se internacionalment, tant a nivell de convidats, com a nivell de programació d'actes.


Des dels secrets del manga a càrrec de l'investigador anglès Paul Gravett a la situació del còmic a Marroc de la mà del dibuixant Mohammed Nadrani tendran cabuda a la festa del còmic illenca.


Deixant de banda aquesta empenta internacional, un dels grans protagonistes illencs serà n'Àlex Fito, autor del cartell d'enguany, que presentarà el seu darrer llibre: Cristóbal Nazareto (Edicions Glénat) amb la persona que ha inspirat el personatge: en Jaume Santandreu.


“Cristóbal Nazareto és un còmic d'humor negre d'aspecte infantil-juvenil, però pensat per a adults. Inspirat en la vida de Jaume Santandreu, narra les desventures d'una espècie de Jesucrist modern que només pretén ajudar al més dèbil i necessitat. El problema no serà voler fer-ho, sinó com fer-ho per a què tot surti més o manco bé. Ironia i mala llet defineixen molt bé aquesta obra.”


ÀLEX FITO (Ciutat de Mèxic, 1972).


És un dels nous valors de la historieta espanyola i mallorquina, com així ho demostra el Premi a l'autor revelació que obtingué amb la història Raspa Kids Club en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2000).

S'inicià els anys 90 amb el col·lectiu La Penya (amb Ismael Ferrer, Albert Monteys i Isidro Ferrer), que realitzà la popular sèrie Mondo Lirondo. Fito trobà un codi narratiu i gràfic, influït per l’estètica del cartoon ianqui i del japonès, de línies arrodonides i cossos desproporcionats amb el qual es desenvolupa i aconsegueix adaptar a la necessitats de cada història.


Darrerament ha acabat un còmic per a Art Spiegelman (autor de Maus) que tracta sobre uns nins mexicans emigrats als EUA.


En Jaume Santandreu, inspirador del tebeo de'n Fito, també protagonitzarà una altra vessant de la personalitat de Còmic Nostrum: la solidària.


Ca'n Gazà serà el col·lectiu que gestionarà les diferentes àrees solidàries de la fira: l'entrada voluntària de 1,00 €, les caricatures solidàries (a càrrec del colombià de Mallorca Canizales), el cafè de la fira i la venda del catàleg de Còmic Nostrum que recaptaran íntegrament per aquest col·lectiu exclòs socialment.


La primera edició de la fira Còmic Nostrum comptà amb un impressionant grup d'alguns dels més destacats autors espanyols de tebeos. Purita Campos, creadora de la mítica Esther, Sebas Martín, amb el còmic gay, la independent Sonia Pulido, els joves i punyents Roger i Raúle; el marvelià Carlos Pacheco, entre d'altres.


La vessant comercial es composa, com l'any passat, per llibreries i editorials especialitzades en còmic de Mallorca, una llibreria de tebeo vell convidada (Cómic Hunter de Madrid) i una cinquantena de paradetes de particulars, que ofereixen llibres i tebeos atrassats a preus excepcionals.


La banda exclusivament cultural comptarà amb un parell de concerts, conta-contes, exposicions, taules rodones, conferències i entrevistes, tallers, teatre-dansa,...



A continuació teniu una síntesi del concepte diferenciat de CA'N GAZÀ


CAN GAZÀ

EN SÍNTESI



Can Gazà és una finca del Secar de la Real, de 14.500 metres quadrats aproximadament, amb casal que forma part del dispositiu de centres que atenen persones necessitades de Mallorca des del mes de març de l’any 1978. En aquesta data, la seva propietària, dona Catalina Cañellas, la cedeix personalment a Jaume Santandreu perquè aculli persones excloses i freturoses de tutelatge. Actualment, els descendents de dona Catalina mantenen la seva voluntat i Can Gazà segueix aixoplugant persones amb tota mena de mancances.


Can Gazà, dins el panorama de l’atenció mallorquina a les persones excloses, és un punt i a part per moltes raons:


*

per la realitat concreta d’exclusió social que empara;
*

pel sistema de gestió i control que segueix;
*

per les fonts del seu finançament; i també
*

perquè, a banda de l’atenció que ofereix, vol ser una mena d’observatori de la marginàlia mallorquina.


Can Gazà, des de l’abril de 1996 vol ser una “família de fet” nombrosa formada per homes sense sostre ni cap altre suport, amb afeccions orgàniques de distint grau, algunes irreversibles. Es tracta d’una realitat social marginal que no troba l’encaix que exigeix la seva extrema necessitat en l’actual xarxa pública d’atenció desplegada per atendre les persones socialment excloses. Ara mateix atén en règim intern 30 homes.


Des del 2003 la gestió de Can Gazà és duta a terme per l’associació Can Gazà, Institut contra l’Exclusió Social.


El fet de voler formar una família de fet extensa comporta, necessàriament, l’autoregulació, talment com ho fan la resta de famílies. En la pràctica, aquesta decisió obliga a l’exigència de cada membre de la família a ser responsable primer d’ell mateix i després dels espais de la casa, de la seva dinàmica interna i de la resta de familiars.


Tanmateix, el far de la nostra pràctica és que només es pot parlar d’inserció social a partir del ple reconeixement de la identitat personal; i que només es pot formar aquesta identitat ciutadana a partir del respecte més absolut a la diferència. No val tractar globalment allò que té a veure, inicialment, amb la singularitat. En aquest sentit, “qui no es té a ell mateix”; qui “no està bé amb ell mateix”, difícilment voldrà fer part de la col·lectivitat. Seguint aquest discurs, val a dir que a comptes de reinserir mai no s’ha de despersonalitzar perquè la dignitat humana és inviolable, naturalment.




Són tres les claus de la pràctica assistencial de Can Gazà per aconseguir aquests propòsits:


*

L’ús de la xarxa pública de serveis socials i sanitaris, preferentment, com qualsevol altra família. D’aquesta manera, a banda de posar-nos ens mans dels millors professionals, es racionalitza en grau extrem l’equip responsable, amb la qual cosa pràcticament la totalitat del gruix dels recursos econòmics recauen directament sobre els assistits.
*

L’aprofitament de la finca com a camp de laborteràpia. La granja, l’hort i les pastures, a banda de servir-nos de magnífic i esplèndid economat propi, comporta el tall de feina millor per als assistits que estan en millors condicions físiques. Anant al seu ritme, mantenim en perfecte estat tant el casal com la finca.
*

El finançament, a càrrec d’una xarxa d’amics i cooperants altament responsabilitzats amb la filosofia i la pràctica de Can Gazà que ens permet viure sense cap excedent però amb la màxima dignitat compartint tots els recursos.


Can Gazà, durant els dotze anys que es manté obert a la necessitat humana més desatesa, també ha esdevingut el gran centre de dia de la marginàlia mallorquina. A Can Gazà hi paren moltes persones freturoses d’ajut que campen com i on poden en cerca d’un plat de calent, una dutxa reparadora o els doblers que precisa per fer front a un desnonament de domicili, el darrer rebut de l’aigua o del llum, o del passatge per assistir al funeral d’un familiar molt proper. Així, esdevenim una mena de casa gran (i també banca popular) de la pobresa i de l’exclusió, en ser ben conscients que els residents, dins la pobresa més solidària, són uns privilegiats. Uns aventurats obligats, per estrictíssimes raons de justícia, a ser els més generosos amb altres persones tan necessitades com ells. Així, el compartir el poc que tenim, com es deia anteriorment, és la nostra norma suprema.
avatar
El burro
Admin

Cantidad de envíos : 2421
Fecha de inscripción : 17/11/2008

Ver perfil de usuario http://www.ceroizquierdo.com

Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.